Adoctrinades and conspirators. The sisters of the revolution

ELEKTRISCHES BLAU

ADOCTRINADES- Virgínia Gimeno Folgado

"Una generació que, en un sospir, vam passar d'estar veient els dibuixos d?Akira Toriyama a ballar els temes de Ken Ishii a les pistes del Sonar 96.?

La peça vol transportar a l?espectador als anys 90: Al naixement del Techno i de la Rave; una celebració del cos individual que, a partir de la repetició d?un beat, et feia connectar profundament amb la col.lectivitat.

Una posada en escena que, combinant la Dansa, la Música electrònica i els Efectes Especials; vol transportar al públic a un immersiu viatge sensorial i de reminiscències de la dècada on es va gestar l?Era digital, l?Internet i el moviment Cibernauta. Una època on s?exaltava el transhumanisme amb la cultura Cyborg, es gestava l?impacte popular de les Drag Queen i ressorgia el moviment Mood dels 60? , el Disco dels 70? i, amb els Ciberpunks, la nova versió del Punk dels 80?.

Reparto

Direcció, coreografia i interpretació: Virgínia Gimeno Folgado // Composició musical: Edu Broseta // Efectes Especials: Facundo Acosta i Àlex Cabrer //Vestuari: Susana Rodríguez Varela i Virgínia Gimeno Folgado // Espectacle coproduït pel festival Píndoles i Cultura Tangent. // Agraïments: Facundo Acosta, La Virgueira, Aleix Fauró, Centre Cívic Torre de Baró, Centre Cívic Lleialtat Santsenca, M. Barcelona (Barricada Cultural), Víctor Quintanilla i Sergi Panizzo.

8uits Corporals

Buits Corporals apropa la música en directe a la dansa, mostrant-nos com els sons i les melodies que emet la guitarra repercuteixen en el cos i en el seu moviment, però alhora com ho fa el silenci, en què el ritme el porta el cos de manera interna.

El cos també es veu controlat per dos objectes externs: una peça de roba, la qual actua com a persona independent al propi cos que la vesteix; i un rectangle que, quan el cos s'hi veu atrapat dins, segueix el ritme de la música. En canvi, quan s'allibera d'aquest, és la guitarra qui segueix al cos.

Laia Cuco i Gerard Cuco.

EntreFaldas

Ser fibra del tejido que se va desmembrando.

Sostener lo q está a punto de colapsarse.

Me sostiene tu lunar. Te sostiene el horizonte. Nos sostiene una memoria.

Creación y dirección: Celeste Ayus Motta y Triny Reinoso

Espai sonor: Joan Miquel Vila

Mirada externa: Alma Steiner

 Orfeu & Eurídice

(Inspirat en el mite clàssic i en l'obra de Pina Baush)

 "Quan Eurídice reconeix a Orfeu, intenten sortir sota la condició d'Hades de no mirar enrere. Malgrat això, Orfeu es gira per mirar a Eurídice i trenca el pacte fent que aquesta quedi atrapada.

Ricard Argemí, Aisha Zafri i companyia.