Estercolàcies

Me ha parecido que ESTERCOLÀCIES es un mestizaje de muchas y diversas formas y maneras de practicar y realizar el humor y risas de estos últimos años y décadas. Una mezcla entre lo absurdo y la rutina. Entre el surrealismo y lo cotidiano. El espectáculo, realizado por un compañia de auténticos desconocidos, consigue mantener al público despierto y espectante durante 1h y media. Algo insólito en los días de hoy donde todo son prisas y el zapping es el deporte rey. Con ESTERCOLÀCIES te ries, de corazón.

L'obra em va agradar força. Els primers 20 minuts els vaig trobar una mica fluixets perque ademés els textos ja els coneixia, despres però acabes endinsan-te en l'obra i acabes rient a carcajades. Vull destacar el magnífic treball interpretatiu dels actors i els enllaços entre els diferents textos. Un altra cosa que em va agradar va ser el teatre Llantiol; costa de creure que en la societat actual on imperen les macros sales, existeixin encara sales com el teatre: genial. Segur que hi torno.

Vaig anar ahir per la nit a veure aquesta obra i em va semblar sencillament genial. La obra és boníssima, un humor subtil en ocasions i bàsic a estones, agrada i arriba a tots els tipus de públic. Els actors són el millor de la obra, 4 nois realment bons i amb molta feina ben feta. Vam anar un grup de 6 persones i vam sortir tots molt satisfets del teatre. La recomano a tothom, de debó, disfrutareu molt de l'ambient, de la obra i dels actors. Val la pena.

És un espectacle molt divertit i molt fresc, on destaquen els tres actors principals, que ocupen l´escenari al llarg de tota l´obra, per la seva expressivitat i gràcia i per la seva actuació que arriba ben bé a totes les persones del públic, fent-los sentir, en determinats moments una complicitat tal que sembla que siguis l´únic espectador, fins que el riure dels altres et fa notar la seva presència. Avui tinc agulletes de tan riure.

En mi opinión, los actores recrean de forma muy acertada el cuerpo y el espíritu de Karl Valentin, y la frenética y variada sucesión de sketches, que por su puesta en escena obliga al espectador a un ejercicio de imaginación poco habitual, va preparándolo a la reflexión de Estercolàcies II, tristemente necesaria, pero de la que volverá con la energía que sólo el humor y una desinhibida autocrítica proporcionan.

Muy recomendable. Te mueres de risa desde el principio hasta el fin de la obra, tanto por la cómicidad de sus personajes como por las situaciones típicas del teatro del absurdo que se suceden. por otro lado, me encantó el café-teatro llantiol. es íntimo y familiar, con sus mesitas redondas, la próximidad del escenario, la hospitalidad (nos invitaron a cava y turrones)etc....como si estuviéramos en casa !!.

Boníssima.Senzillament em va encantar. Els actors i actriu ho fan nolt però que molt bé a dalt de l´escenari.La interpretació és perfecte, ténen un domini del cos brutal i les cares que posen fa que no deixis de riure ni un moment.No es fa gens pesada i et quedes amb ganes de veure´ls més estona actuar tot i que l´obra dura una hora i mitja.Enhorabona!!!Us la recomano.No us la podeu deixar perdre!!!!!.

Me gustó mucho el espectáculo, las expresiones de los actores, la vestimenta acorde a los personajes, todo realmente muy bien y los actores muy graciosos. Le hubiera puesto un cinco pero noté un machismo demasiado explícito que no me gustó nada, creo que no le sumaba nada enriquecedor al guión y solo transmitió un complejo de inferioridad en los hombres.

Molt bé! Ens va sorprendre i agradar a tots. Crec que és la millor obra "petita" que es pot veure actualment a Bcn. Per fans de l'humor "Tricicle", "Plats bruts", "La cubana"... Ens sabia greu pagar només 3?, pq aquest grup d'actors (molt bons, per cert) es mereix molt més. Espero veure'ls en un nou espectacle!.

Al començament costa una mica d'agafar-li el puntillo, però després es converteix en una obra fora del comú. El café Llantiol, íntim i carismàtic, arrodoneix l'escena... a mi em va agradar prou. Encara que al Nacional no els vulguin, me n'alegro de haver-los pogut gaudir al Llantiol, que sí que els volen.